En 2017, APIV compleix 20 anys des de la seua refundació -després d’alguns anys sense activitat- en 1997. Dues dècades defensant els drets dels i les professionals de la il·lustració gràfica, lluitant per la dignificació del sector i visibilitzant el treball dels nostres associats i les nostres associades. Un cinquè de segle creient fermament en l’aforisme popular de “la unió fa la força” i constatant la meditació de John Donne de “cap home [ni dona] és una illa” sinó “una peça del continent, una part del tot”: les males pràctiques, les condicions abusives, els pressupostos indignes que un/a accepta afecten també a la resta de professionals de la mateixa manera que els assoliments individuals i els avanços en el reconeixement dels drets que cadascun/a aconsegueix, són una victòria de la qual es poden alegrar la resta de companys i companyes.
Sovint escoltem el cloqueig que aquesta, la nostra, és una professió molt solitària. La solitud, la falta de comunicació, d’intercanvi d’informació i d’experiències ens fa febles i vulnerables per als qui tracten d’aprofitar-se del desconeixement, de la inexperiència o de la il·lusió d’aquelles persones que comencen la seua marxa professional.
Combatre aquesta solitud i aquesta indefensió és, sense cap dubte, la pedra angular, la raó de ser, el leitmotiv d’una associació professional. No en va homenatgem en el nostre subtítol la “vida i extraordinàries i portentoses aventures de Robinson Crusoe de York, navegant”, com a paradigma de la solitud exacerbada (físicament i espiritual) i de l’ànsia per tornar a la vida col·lectiva.
Un lloc en el qual alimentar-se de l’experiència dels i les que ens van precedir, que van aplanar el camí, que ens puguen servir de referent, d’agafador, de far. Un espai en el qual els talents emergents i aquells que comencen la seua marxa en el terreny de la il·lustració i el còmic (en la compartició gràfica de les idees, en definitiva) contagien als seus predecessors d’una saba nova, de nous llenguatges i referents, de noves maneres de fer i de territoris inexplorats.
Un masteler al qual lligar-se i fer oïdes sordes davant els cants de sirena: “no et podem pagar però et farem promoció”, “col·labora en aquest projecte i intentarem pagar-te en el següent”, “açò ho veurà molta gent i et plouran les ofertes” o, el més bast de tots, “si no ho fas tu, ja trobarem a algú que ho faça”.
El que proposem és que, aquells i aquelles que vulgueu participar, escrigueu i il·lustreu una anècdota (satírica o no) que us haja succeït al llarg de la vostra trajectòria (o que sapieu de bona tinta) o bé una reflexió sobre les diatribes, nyic-i-nyacs de la professió.
Data límit IMPRORROGABLE: dijous 16 de febrer de 2017 a les 00:00h
BASES DE PARTICIPACIÓ
MANUAL “CÓMO HACER UN BITONO”
