Polititzar el dibuix és un exercici d’honestedat i compromís. Pensar en la pàgina com un crit. Com una paret capaç de cridar ràbia, esperança. El dibuix es converteix en un camp de recerca política. Una cerca d’un llenguatge que, d’una banda, recupera la millor tradició de la gràfica contingent; i per un altre, tracta de revitalitzar l’empremta i percepció de la societat sobre el fet polític. Això és, allunyant-se d’una gràfica condescendent. I creant preguntes que qüestionen les relacions de poder.